Can Monroig, La casa.

La primera vez que vimos Can Monroig

Fue en el año 2002, creo recordar que un día de junio sobre las tres de la tarde; Robert y yo habíamos quedado en Inca con Sebastián Mora, propietario de una casa que estaba a la venta en la ciudad.

Veníamos andando desde el centro de la ciudad, y al ver que nos habíamos alejado un poco de las calles principales  le dije a Roberto a modo de advertencia:"está muy lejos del centro, ya puede estar bien esta casa...". En aquel momento vivíamos y trabajábamos en Pollença; buscábamos una casa para restaurar, vivir en ella y que al mismo tiempo nos sirviera de estudio o showroom.

fachada antigua de can monroig                                    

Cuando al entrar por la calle gerrers nos encontramos de frente con la fachada de Can Monroig me quedé callada. Es difícil explicar lo que sentimos al atravesar la puerta por pimera vez. A pesar de estar subdividida en muchas habitaciones, la casa era enorme y amplia, con una distribución distinta a la habitual -los arcos perpendiculares a la fachada y no paralelos-; se adivinaba un arco ojival en una pared que nos separaba de la casa vecina -coup de coeur!-; una de las habitaciones tenía suelo de losa de piedra, las demás suelo de barro antiguo; las paredes encaladas y las vigas de madera; al fondo un patio, en el primer piso tres salas inmensas...

Era una casa bastante "pura" y con toda seguridad no había sido reformada en  los últimos 100 años.

entrada de can monroig

Llevaba 25  años sin ser habitada y eso se notaba: humedades, desconches en las paredes, entradas de agua en la cubierta, fachada en mal estado, el porche del patio invadido por la vegetación... Para dos amantes de las ruinas como nosotros  era una verdadera joya. No tardamos más de veinte minutos en decidir que queríamos comprarla.

La casa pertenecía a la familia Salas  desde el siglo XVI y era más conocida como Can Monroig d'abaix para diferenciarla de Can Monroig de Sa plaça -ya desaparecida- que estaba cerca del  ayuntamiento.

antepasados de can monroig

Monroig (Muntrog o Montroig) fue uno de los caballeros que acompañaron a Jaume I en la conquista de Mallorca:
"Montrog (Arnaldo) cupiéronle en el término de Inca las alquerías Beriracha y Benirocabli de seis jovadas y un molino de la fuente de Canet llamado Aboember por indiviso con el rey. Otro Araldo de Monroig tal vez el mismo en 1290 fue jurado de la ciudad de Mallorca por la clase de artesanos."  Memoria de los pobladores de Mallorca.
"Fueron nombrados cuatro personas, dos cristianas y dos judías para acordar los precios de ventas y alquileres de las casas del que sería el Call, pero ante los precios se quejó la Universidad de Inca formulando escrito al rey y paralizando todo el proceso quedando en suspenso por un periodo de 10 años donde el gobernador dió orden de ejecutar la sentencia y continuar con el proceso del Call , pero no fué hasta 1363 con el nuevo gobernador Bernardo de Tous que se comenzó a ejecutar, se nombran una nueva comisión de valorización formada por Montroig y Palou  (cristianos) con Faquim y Fallux (judíos)." Wikipedia, barrio judío de Inca.

La restauración (ver más)

Por increible que parezca compramos Can Monroig sin saber cómo íbamos a financiar este poyecto. Fuimos osados, ingenuos y bastante inconscientes, nunca lo hemos negado.

Tardamos dos años en iniciar las obras, otros dos en restaurar las cubiertas, las paredes o los forjados, tirar tabiques o abrir espacios; liberamos un gran arco gótico que apareció durante la reforma, desentarramos un horno y varios aljibes de piedra; bajamos el suelo por debajo del nivel de la calle....

 En el 2006 nos mudamos a vivir a la casa sin haber terminado las obras; un par de habitaciones habitables, una cocina provisional  y un cuarto de baño nos bastaban; el resto de la casa estaba por terminar, el suelo de la planta baja y el subterráneo se había excavado hasta el nivel de la tierra.
El primer invierno lo pasamos sin cristales en las ventanas ni puertas en la planta baja.

restaurando can monroig                            restaurando can monroig                                                                                                   

A finales de ese mismo año fuimos conscientes de que no podíamos terminar las obras si debíamos pagar a otros la ejecución. Tras unas semanas de desánimo total decidimos continuar el trabajo nosotros mismos.

Finalmente la casa saldría ganando. Entre dirigir una obra queriendo transmitir a otros el efecto final que buscas y hacerlo tú mismo, siempre hay una diferencia. Las paredes trabajadas a mano, los suelos transformados piedra a piedra, las vigas pintadas con pincel y no con brocha, la fachada restaurada imitando la pátina antigua....mil y un detalles y un especial interés en que el trabajo fuera artesanal y respetuoso con lo antiguo dieron a la planta baja de Can Monroig un encanto especial, como si aquí no hubiéramos tocado nada y todo llevara así años.

En una ocasión una vecina de Inca llamó a nuestra puerta y pidió visitar la casa; su hija estaba preparando un trabajo sobre el gótico en Inca y quería fotografiar nuestros arcos. En aquella época no habíamos terminado la restauración pero estaba ya en su fase final. La madre se me acercó, con mucha amabilidad y en tono comprensivo me dijo:"esta casa es preciosa pero vais a tener que invertir mucho dinero para arreglarla". Me quedé de piedra ¡llevábamos cinco años restaurando can Monroig!!!

En noviembre de 2009 y coincidiendo con el "Dimecres Bo" dimos por finalizada la restauración e inauguramos Can Monroig con una fiesta a la que invitamos a algunos amigos; durante el "Dijous Bo" se corrió la voz de que dejábamos visitar la casa y el aluvión de visitantes nos sorprendió.

Inauguracion de can Monroig

Habíamos terminado la restauración de una casa que quería ser nuestra tarjeta de visita, referente de la restauración sostenible y recuperación del patrimonio civil a la que nos dedicamos; nosotros teníamos una casa increíble que enseñar, con un trabajo del que nos sentíamos orgullosos pero no había clientes porque estábamos en plena crisis económica.

Marie-Noëlle Ginard Féron
Robert López Hinton
Can Monroig
Inca, Mallorca
18 de agosto 2014

Can Monroig i el Call d,Inca

Can Monroig i el call d’Inca 

El casal de Can Monroig que se situa al número 22 del carrer de Can Valella també ha estat conegut amb el nom de Can Móra. Aquest edifici es troba situat en el call d’Inca, el barri jueu que estava format per les illetes de cases configurades pels carrers de Sant Francesc, la Virtut, Can Valella, Pare Cerdà, el Call i la Rosa.

arco gotico en can monroig



L’actual casa de dues plantes i datada del segle XVI, presenta una façana de parament llis decorat amb pedretes, semblant a la façana de Can Siquier. Les obertures estan formades per diverses finestres, a excepció del portal d’entrada, que està acabat amb un arc de mig punt adovellat de pedra viva igual que la part inferior de dita façana. Ben igual que la ja esmentada Can Siquier, a l’interior hi ha algunes restes d’època barroca (arcs d’ansa paner).

Aquesta casa va romandre molts d’anys tancada i amb el pas del temps s’anà fent mal bé, però fa uns anys fou comprada i els seus nous propietaris hi dugueren a terme una gran restauració mitjançant la qual sortiren a la llum molts elements arquitectònics que varen evidenciar el passat medieval de la casa. 

Els elements gòtics de l’edifici que a dia d’avui s’hi poden observar estan formats per una sèrie d’arcs, ogivals i de mig punt, i també algun portal i alguna finestra arquitravada. Així doncs, l’interior de la casa està format per dues crugies. A la primera crugia hi ha tres estances perpendiculars a la façana i separades per arcs. És dins el que es pot considerar com l’entrada de la casa, on a la part esquerra hi destaca un arc d’ansa paner d’època barroca i, tot seguit, un gran arc ogival de pedra d’època medieval. A la part dreta hi destaca un arc rodó i emblanquinat que dóna pas a una estança a la qual també destaca un arc ogival paredat.

Arc ogival
La primera crugia queda separada de la segona mitjançant un mur en el qual s’obre un portal arquitravat d’accés entre les dues crugies i, al seu costat dret, una finestra acabada amb un arc de mig punt que molt possiblement també es pot datar d’època medieval a causa de la gran semblança amb altres portals i finestres trobats en edificis gòtics de l’època (Palau de l’Almudaina, Palau dels Reis de Mallorca de Sineu, Torre dels Enagistes de Manacor, etc). Tampoc no es descarta que en un altre temps pogués haver estat un portal.

Finestra
A la segona crugia i en el mur esquerre s’hi obre un portal de pedra arquitravat amb una llinda de fusta, tot seguit una finestra quadrada i per acabar un portal de pedra, ara arquitravat, però que originalment estigué acabat amb un arc de mig punt, igual que el que es troba al mur de separació entre les dues crugies. Per la seva forma i situació, pensam que també es tracta de restes medievals.

A la part posterior de la casa, s’hi situa el pati, i a la part esquerra hi ha un espai obert per un arc d’ansa paner d’època barroca, del qual destaca la seva part inferior, ja que veim com n’existí un d’anterior, també d’ansa paner, i encara in de més antic, que per la col·locació de les pedres degué esser apuntat. A més, al costat dret, encara es pot veure l’arrencada del que degué ser el nervi de la creueria. A la part de l’arcada, al mur del fons, queda ben marcada la forma de l’arc ogival i , per l’amplada de l’espai, hom pot pensar que es tractava d’un espai cobert per dos trams amb volta de creueria.

Pati
Una vegada descobertes aquestes restes arquitectòniques i tenint datat el call jueu en el segle XIV, lloc on se situa la casa, és fàcil pensar que parlam d’unes restes gòtiques que molt probablement daten d’aquest mateix segle o fins i tot del XIII.

A més d’aquestes troballes, amb la restauració de la casa foren aixecats tots els trespols i es feren una sèrie de troballes molt interessants.

Cub
Així, cal destacar que, a la part dreta de l’entrada, s’hi trobà un antic forn que restava enterrat per sota del nivell del carrer, ben igual que tot una sèrie de cubes i dipòsits de pedra repartits per tota la casa connectats entre ells mitjançant canonades fetes de fang. A part, se sap que la casa també disposava d’un celler i encara es conserva una cisterna. Al pati també hi ha dos dipòsits, un més gran que l’altre. En el petit, s’hi descobriren uns escalons pels quals s’hi podia accedir i en el seu interior hi ha una aixeta de bronze amb decoració antropomorfa (dos ulls i un nas).


horno en Can Monroig


Forn
A diferència de les restes arquitectòniques formades pels diversos arcs, en el cas de les troballes del forn, dels diferents dipòsits, cisternes i pous, no ens atrevim a datar-les, ja que fins avui no han estat estudiades arqueològicament i, per tant, no disposam de dades convincents que ens permetin saber ni quin era el seu ús ni quan foren construïdes. A més, també cal tenir en compte que Can Monroig és una casa que ha petit moltes transformacions i ampliacions al llarg dels segles, cosa que dificulta encara més el seu estudi.

Però, malgrat tot, cal tenir en compte algunes dades prou importants que en un futur, i després d’un bon estudi arqueològic, podrien ajudar a desxifrar aquestes diferents troballes.

Així doncs, una vegada més, hem de destacar que el casal es troba  situat en el que en el segle XIV fou el call d’Inca. Per això,  creim necessari apuntar algunes dades bibliogràfiques sobre els jueus a Mallorca, a Inca i sobre l’erecció del nostre call, sense oblidar el de Ciutat de Mallorca.


restos hallados en Can Monroig

 

El call d’Inca

Cal cercar els orígens de la presència de jueus a Mallorca en el segle V, tant pel que fa a Mallorca com pel que fa a Menorca, ja que així ho documenta una carta del bisbe Sever l’any 417. També, i gràcies a diverses fonts, sabem que durant la dominació islàmica de l’illa (902-1229) també existia una important comunitat de jueus. Així, quan Jaume I conquerí Mallorca el 1229, ja es va trobar amb una important comunitat jueva a la ciutat de Mallorca, però també en altres indrets de la Part Forana com Inca, Petra, Montuïri, Felanitx, Sineu, Alcúdia, Sóller i Pollença.


Arco gótico


La comunitat jueva d’Inca ja apareix documentada l’any 1232, quan Jaume I atorga retribucions als jueus d’Inca, de l’Almudaina de Gomara (Ciutat), de Petra i de Montuïri[1]. Un document de 1240 confirma la presència de jueus a Inca. Per altra banda, el Conqueridor donà el seu suport als jueus de Mallorca, concedint-los protecció reial, privilegi que confirmà el mateix rei l’any 1247.

Disposam de més documentació referent a la comunitat jueva d’Inca durant els anys qeu conformen el segle XIV. Aquestes dades estan documentades als llibres de morabatí dels anys 1329 i 1336. També sabem que en aquests anys els jueus inquers encara no disposaven d’un barri (call) per viure-hi tots plegats, sinó que habitaven repartits en diferents indrets de la vila. En canvi, sí que disposaven d’una bona organització sota la institució jueva anomenada aljama, que era aprovada pel rei i disposava de consellers, secretaris i procuradors, a més de gaudir d’una certa independència pública[2] .

A l’any 1346 i a causa dels importants i constants enfrontaments entre alguns dels membres de la comunitat jueva i de la comunitat cristiana, el rei Pere el Cerimoniós manà aixecar un call per a la vila inquera. Malgrat la decisió reial i a causa de la gran minva de la població jueva després de la pesta del 1348, no fou fins al 1372 quan s’establí definitivament el call d’Inca, tot i que a l’any 1353 els jurats d’Inca ja havien demanat al governador que es construís un call i aquest assignà un lloc situat en el barri de Sant Bartomeu, concretament al carrer de Martí Metge, però el lloc no agradà als jueus a causa del mal estat de les cases, moltes en estat de ruïna, i apel·laren el senyor rei per tal que els concedís un altre lloc on establir-se. Finalment el rei Pere IV d’Aragó, com hem vist anteriorment, a l’any 1372 els concedí un nou lloc situat a l’anomenat carrer d’en Pascolet, situat al barri de Sant Francesc.



 Portales medievales
Portal de pedra arquitravat

L’assalt al call de 1391
El call d’Inca, semblant al cas de Ciutat, estava envoltat d’un mur i tancat per dos portals, un d’ells molt probablement al carrer de Sant Francesc, ja que consta als documents de 1372, on els jueus demanen que un dels portals sia fet al carrer de Sant Francesc[3]. Malgrat tot, que els jueus tenguessin el seu propi barri tancat de la resta de la vila no bastà per aturar els enfrontaments i assalts a les cases jueves per part dels cristians, i al 1391 s’assaltaren els calls de Palma i d’Inca. Els cristians dugueren a terme diferents avalots mitjançant els quals perpetraren nombrosos actes de pillatge i destrucció, assassinaren un gran nombre de jueus (pel que fa a Inca, els documents parlen d’una exterminació quasi total) i calaren foc a cases i botigues del call, deixant arrasat el barri sencer.

Tornant a Can Monroig...
Com a conclusió final i havent situat el casal de Can Monroig dins el que fou el call inquer, una darrera observació ens du fins a l’arc ogival que ens ubica a l’entrada de la casa. En aquest arc, a la part superior, encara s’hi poden veure les restes de mascara i una fotografia del mateix arc, feta tot just abans de la seva neteja, ens mostra com quan fou descobert les restes de mascara es repartien per tot ell. 

arco con restos de hollín


A la segona crugia de la casa, tot d’una després del portal que hi dóna accés, a mà esquerra hi ha un altre portal arquitravat que mostra la llinda de fusta totalment cremada. Aquestes restes cremades han de ser per força fruit d’un incendi important sofert per la casa i el fet que es trobin en unes restes arquitectòniques d’època gòtica ens fa pensar que poguessin estar relacionades directament amb l’assalt del call el 1391, ja que apareix documentat a la Història de Mallorca de Pere Xamena que durant els avalots es cremaren cases i botigues[4]. Cal destacar també el primer volum de la Història de Mallorca editada per l’editorial Moll, que afirma que les “classes baixes” de la ciutat s’uniren amb els pagesos assaltant el Call, cremant les cases i assassinant uns 300 jueus [...] El mateix atemptat havia sofert el Call d’Inca[5].

Text: Guillem Alexandre Reus i Planells, “L’art gòtic a Inca. Arquitectura civil”, a: XIV Jornades d’Estudis Locals, Ajuntament d’Inca, Inca, 2013, p. 167-170.

 [1] Miquel S. Font i Poquet: La fe vençuda. Jueus, conversos i xuetes a Mallorca, Palma, 2004, 17.

[2] Pere Xamena Fiol: Història de Mallorca, Palma, 1991, 107.

[3] Ramon Rosselló Vaquer: Història d’Inca (1350-1516), Palma, 1997, 19.

[4] Pere Xamena Fiol: Història de..., 169.

[5] Autors diversos: Història de Mallorca, vol. I, Palma, 1989, 223-224.

Can Monroig by Patrick Parenteau

El fotógrafo canadiense Patrick Parenteau, su mujer Christine y la también fotógrafo y crítica de arte Brigitte Lucke compartieron con nosotros unas horas de música y pintura en #es_solo_pintura. Experimento a nivel creativo donde interaccionan e improvisan músicos y pintores.
Desde Canadá  Patrick nos envió las fotos que estuvo haciendo ese día de todos los rincones de Can Monroig con un punto de vista diferente, una mirada un tanto curiosa y a veces transgresora. Una arquitectura, la de Can Monroig, donde predominan los espacios abiertos, las diferentes alturas y desniveles. Unos interiores con paredes orgánicas e irregulares, puertas antiguas, muebles pintados, muñecas, objetos vintage, arqueología y arte. El resultado es sorprendente y divertido.


Fotos de can monroig by patrick

Brigitte Lucke, Cristine y Robert López Hinton



Arcos

Arcos



Un jueves en es solo pintura

Es solo pintura, improvisación de música y pintura



mobiliario customizado

Muebles gamberros

Can Monroig and the jewish quarter of Inca

The house of Can Monroig

Can Monroig is situated at 22 carrer de Can Valella and has also been known as Can Móra. This building is located in the Inca’s Jewish neighbourhood which was formed within Sant Francesc, Virtud, Can Valella, Pare Cerdà, Call streets.

The current two-floor house is dated from the 16th century and it has a smooth façade decorated with little stones, similar to the façade of Can Siquier. The openings are formed by multiple windows, except for the main entrance which is finished with a round arch made of stone similar to the bottom of the façade. As well as in the mentioned Can Siquier, inside Can Monroig there are some remains of Baroque style as handle-shaped arches.

This house was closed for many years and with the passage of time it had deteriorated. Some years ago it was bought and its new owners restored it which came to light many architectural elements which highlighted the medieval origin of the house. The gothic elements of the building that can be seen today are formed by some pointed and rounded arches, and an entrance and a window both right angled. Thus, the inside of the house consists of two bays. In the first bay, there are three rooms which are perpendicular to the front separated by arches. It is in the space that can be considered the entrance of the house, where there is a Baroque handle-shaped arch and another round and white arch that leads to a room where there is a pointed arc, currently it is bricked-in.

The first bay is separated by a second wall which opens an access formed by an angle right entrance between two bays, and on its right, a window formed with a round arch can possibly be dated from the Medieval Age because of the resemblance to others entrances and windows from other Gothic buildings of the same time (Palau de l’Almudaina in Palma, Palau dels Reis de Mallorca in Sineu, Torre dels Enagistes in Manacor, etc.). It is also possible that in previous time these windows would have been an entrance.

In the second bay on the left wall there is a stone entrance with a right angle and a wooden lintel, then a square window and another entrance, now finished with a right angle, but originally it was finished with a rounded arch, like the one situated in the separating wall between the two bays. For its shape and situation, we think they are also medieval remains.

At the back of the house, is found a courtyard, ant to the left there is a space opened by a handle-shaped baroque arch, which in its interior we can observe the remains of another older handle-shaped arch. There is a previous one, much older, one can still be seen in its place which is made of stone and it was pointed. In addition, to the right, you can still see the start of what must have been the beginning of the nerve crossing of the remains vault. On the opposite of the arch, the remains of the pointed is still visible and with the width of the space, one might think that it was a space covered by two tranches of vault.

Once discovered, these architectural remains were taking dated back to the Jewish area in the 14th century, where the house is located. It is easy to think that we talk of Gothic that probably date from this century or even from the 13th.

In addition to these findings, the restorations of the house has replaced all the stone floors and made a number of interesting findings. Also, note to the right of the entrance, is found an old oven placed below the level of the street, as well as a whole series of stone vats and tanks scattered throughout the house connected through clay pipes. In addition, we know that the house also has a wine cellar and a cistern is still conserved.

In the courtyard there are two tanks, one larger than the other. Inside the smaller, some steps were discovered by which it was possible to access into it and inside there is a bronze tap with anthropomorphic decoration (two eyes and a nose).

Unlike the various arches formed by the architectural remains, in the case of the findings of the oven, the various tanks, cisterns and wells, we are unable to date them, because until now they have not been studied by archaeologists and, therefore, we have no convincing data that allows us to know what its use was or when were built. Also, keep in mind that Can Monroig is a house that has undergone many changes and additions over the centuries, which makes further study necessary.

But, however repeat some dates are important enough which, in the future, and after a good archaeological study, could help to decipher these different findings.

So one again, we note that the house is located in the area which, in the 14th century, was the Jewish area of Inca. Therefore, we believe it necessary to note some bibliographic data on Jews in Mallorca, Inca and on the erection of our Jewish area, without forgetting Palma’s Jewish area too.

Inca’s Jewish Quarter

We must seek the origins of the Jewish presence in Mallorca in the fifth century, both in Mallorca and Menorca, as well documented by a letter from Bishop Sever in 417 BC. Also, thanks to several sources, we know that during the Islamic domination of the island (902-1229) there was also a significant Jewish community. So, when Jaume I conquered Mallorca in 1229, he not only found a significant Jewish settlement in Palma, but also in other parts of the island including Inca, Petra, Montuïri, Felanitx, Sineu, Alcúdia, Sóller and Pollença.

The Jewish community of Inca was already in 1232, when Jaume I granted remuneration to the Jews of Inca, Almudaina de Gomara (Palma), Petra and Montuïri. A 1240 document confirms the presence of Jews in Inca. Moreover, the Conqueror gave his support to Jews of Mallorca granting them the privilege of Royal protection confirmed by him in 1247.

We have more information about the Jewish community of Inca comprising the fourteenth century. This data is documented in the Morabatí books of 1329 and 1336. We also know that in recent years the Inca Jews still didn’t have an area to live together, but they lived scattered over different parts of the town. Instead, they had a good organisation under a Jewish institution known as Aljama, which was approved by the king and had counsellors, secretaries and attorneys, as well as enjoying some public independence.

Due to the significant and constant clashes in 1346 between some members of the Jewish and Christian communities King Peter IV of Aragon gave the order to raise a Jewish quarter within the town of Inca. Despite the royal decree, and because of the large decline in the Jewish population after the plague of 1348, it was not until 1372 when a Jewish quarter was definitively settled in Inca. Although in 1353 the Judges had asked the governor where the Jewish quarter would be placed and it was assigned in the district of Sant Bartomeu, specifically in the carrer de Martí Metge, but the Jews did not like the site because of the poor condition of the houses, many of them in a state of ruin, and appealed to the king to grant them another place to settle. Finally, King Peter IV of Aragon, as we have seen, in 1372 gave them the new and current, place located in carrer d’en Pascolet found in the district of Sant Francesc.

The assault on the Jewish quarter in 1391

The Jewish quarter of Inca, similar to the case of Palma, was surrounded by a wall and closed by two gates, one of them was in the carrer de Sant Francesc. It is confirmed in the documents of 1372 where the Jews asked for a gate to be built on the carrer de Sant Francesc. However that, Jews were told their own district be as closed to the rest of the town was enough to stop the fighting and assaults on Jewish houses by Christians and in 1391 they assaulted the Jewish quarters of Palma and Inca. Christians brought out by various disturbances which perpetrated numerous acts of looting and destruction, the killing of a large number of Jews (regarding Inca; the documents speak of an almost total extinction) and the set into fire to houses and shops within the Jewish quarter, leaving the entire neighbourhood devastated.

Retouring to Can Monroig...

 As a conclusion, and having the house of Can Monroig located where the Jewish quarter once was, one last observation leads to the pointed arch that places us at the entrance of the house. In this arch, at the top, it is still possible to see the remains of burnet stone and a photograph of the same arch made just before cleaning, shows us the remains of a fire had. In the second bay of the house, even after a post that gives access to the left, there is another entrance showing the wooden lintel completely burnet.

The burnet remains must have been the result of a major fire suffered by the house and the fact that they are in Gothic architectural remains leads us to think that they could be directly related to the assault on the Jewish quarter in 1391 (as which is documented in the Història de Mallorca, by Pere Xamena) and during the riots, houses and shops were burnet. Also noteworthy, is the first volume of the Història de Mallorca published by Editorial Moll, which states that “the lower classes of the city joined with the peasants storming the Jewish quarter, burning houses and killing 300 Jews {...} the same attack suffered by Jewish quarter of Inca.

Text: Guillem Reus Planells



Can Monroig en la flor i nata, programa de IB3 TV

"La flor i la nata", programa dirigido y presentado por Esteban Mercer Palou para IB3 TV, transcurre alrededor de una casa singular y sus propietarios.
En julio del año 2011 IB3 TV emitió el capítulo dedicado a Can Monroig en y a sus propietarios Marie-Noëlle Ginard y  Robert López Hinton. Can Monroig en "La Flor i Nata" (parte I)


"La Flor i Nata"(parte II)

Subscribe to this RSS feed