Can Monroig i el Call d,Inca

Can Monroig i el call d’Inca 

El casal de Can Monroig que se situa al número 22 del carrer de Can Valella també ha estat conegut amb el nom de Can Móra. Aquest edifici es troba situat en el call d’Inca, el barri jueu que estava format per les illetes de cases configurades pels carrers de Sant Francesc, la Virtut, Can Valella, Pare Cerdà, el Call i la Rosa.

L’actual casa de dues plantes i datada del segle XVI, presenta una façana de parament llis decorat amb pedretes, semblant a la façana de Can Siquier. Les obertures estan formades per diverses finestres, a excepció del portal d’entrada, que està acabat amb un arc de mig punt adovellat de pedra viva igual que la part inferior de dita façana. Ben igual que la ja esmentada Can Siquier, a l’interior hi ha algunes restes d’època barroca (arcs d’ansa paner).

Aquesta casa va romandre molts d’anys tancada i amb el pas del temps s’anà fent mal bé, però fa uns anys fou comprada i els seus nous propietaris hi dugueren a terme una gran restauració mitjançant la qual sortiren a la llum molts elements arquitectònics que varen evidenciar el passat medieval de la casa. 

Els elements gòtics de l’edifici que a dia d’avui s’hi poden observar estan formats per una sèrie d’arcs, ogivals i de mig punt, i també algun portal i alguna finestra arquitravada. Així doncs, l’interior de la casa està format per dues crugies. A la primera crugia hi ha tres estances perpendiculars a la façana i separades per arcs. És dins el que es pot considerar com l’entrada de la casa, on a la part esquerra hi destaca un arc d’ansa paner d’època barroca i, tot seguit, un gran arc ogival de pedra d’època medieval. A la part dreta hi destaca un arc rodó i emblanquinat que dóna pas a una estança a la qual també destaca un arc ogival paredat.

Arc ogival
La primera crugia queda separada de la segona mitjançant un mur en el qual s’obre un portal arquitravat d’accés entre les dues crugies i, al seu costat dret, una finestra acabada amb un arc de mig punt que molt possiblement també es pot datar d’època medieval a causa de la gran semblança amb altres portals i finestres trobats en edificis gòtics de l’època (Palau de l’Almudaina, Palau dels Reis de Mallorca de Sineu, Torre dels Enagistes de Manacor, etc). Tampoc no es descarta que en un altre temps pogués haver estat un portal.

Finestra
A la segona crugia i en el mur esquerre s’hi obre un portal de pedra arquitravat amb una llinda de fusta, tot seguit una finestra quadrada i per acabar un portal de pedra, ara arquitravat, però que originalment estigué acabat amb un arc de mig punt, igual que el que es troba al mur de separació entre les dues crugies. Per la seva forma i situació, pensam que també es tracta de restes medievals.

A la part posterior de la casa, s’hi situa el pati, i a la part esquerra hi ha un espai obert per un arc d’ansa paner d’època barroca, del qual destaca la seva part inferior, ja que veim com n’existí un d’anterior, també d’ansa paner, i encara in de més antic, que per la col·locació de les pedres degué esser apuntat. A més, al costat dret, encara es pot veure l’arrencada del que degué ser el nervi de la creueria. A la part de l’arcada, al mur del fons, queda ben marcada la forma de l’arc ogival i , per l’amplada de l’espai, hom pot pensar que es tractava d’un espai cobert per dos trams amb volta de creueria.

Pati
Una vegada descobertes aquestes restes arquitectòniques i tenint datat el call jueu en el segle XIV, lloc on se situa la casa, és fàcil pensar que parlam d’unes restes gòtiques que molt probablement daten d’aquest mateix segle o fins i tot del XIII.

A més d’aquestes troballes, amb la restauració de la casa foren aixecats tots els trespols i es feren una sèrie de troballes molt interessants.

Cub
Així, cal destacar que, a la part dreta de l’entrada, s’hi trobà un antic forn que restava enterrat per sota del nivell del carrer, ben igual que tot una sèrie de cubes i dipòsits de pedra repartits per tota la casa connectats entre ells mitjançant canonades fetes de fang. A part, se sap que la casa també disposava d’un celler i encara es conserva una cisterna. Al pati també hi ha dos dipòsits, un més gran que l’altre. En el petit, s’hi descobriren uns escalons pels quals s’hi podia accedir i en el seu interior hi ha una aixeta de bronze amb decoració antropomorfa (dos ulls i un nas).

Forn
A diferència de les restes arquitectòniques formades pels diversos arcs, en el cas de les troballes del forn, dels diferents dipòsits, cisternes i pous, no ens atrevim a datar-les, ja que fins avui no han estat estudiades arqueològicament i, per tant, no disposam de dades convincents que ens permetin saber ni quin era el seu ús ni quan foren construïdes. A més, també cal tenir en compte que Can Monroig és una casa que ha petit moltes transformacions i ampliacions al llarg dels segles, cosa que dificulta encara més el seu estudi.

Però, malgrat tot, cal tenir en compte algunes dades prou importants que en un futur, i després d’un bon estudi arqueològic, podrien ajudar a desxifrar aquestes diferents troballes.

Així doncs, una vegada més, hem de destacar que el casal es troba  situat en el que en el segle XIV fou el call d’Inca. Per això,  creim necessari apuntar algunes dades bibliogràfiques sobre els jueus a Mallorca, a Inca i sobre l’erecció del nostre call, sense oblidar el de Ciutat de Mallorca.

 

El call d’Inca

Cal cercar els orígens de la presència de jueus a Mallorca en el segle V, tant pel que fa a Mallorca com pel que fa a Menorca, ja que així ho documenta una carta del bisbe Sever l’any 417. També, i gràcies a diverses fonts, sabem que durant la dominació islàmica de l’illa (902-1229) també existia una important comunitat de jueus. Així, quan Jaume I conquerí Mallorca el 1229, ja es va trobar amb una important comunitat jueva a la ciutat de Mallorca, però també en altres indrets de la Part Forana com Inca, Petra, Montuïri, Felanitx, Sineu, Alcúdia, Sóller i Pollença.

La comunitat jueva d’Inca ja apareix documentada l’any 1232, quan Jaume I atorga retribucions als jueus d’Inca, de l’Almudaina de Gomara (Ciutat), de Petra i de Montuïri[1]. Un document de 1240 confirma la presència de jueus a Inca. Per altra banda, el Conqueridor donà el seu suport als jueus de Mallorca, concedint-los protecció reial, privilegi que confirmà el mateix rei l’any 1247.

Disposam de més documentació referent a la comunitat jueva d’Inca durant els anys qeu conformen el segle XIV. Aquestes dades estan documentades als llibres de morabatí dels anys 1329 i 1336. També sabem que en aquests anys els jueus inquers encara no disposaven d’un barri (call) per viure-hi tots plegats, sinó que habitaven repartits en diferents indrets de la vila. En canvi, sí que disposaven d’una bona organització sota la institució jueva anomenada aljama, que era aprovada pel rei i disposava de consellers, secretaris i procuradors, a més de gaudir d’una certa independència pública[2] .

A l’any 1346 i a causa dels importants i constants enfrontaments entre alguns dels membres de la comunitat jueva i de la comunitat cristiana, el rei Pere el Cerimoniós manà aixecar un call per a la vila inquera. Malgrat la decisió reial i a causa de la gran minva de la població jueva després de la pesta del 1348, no fou fins al 1372 quan s’establí definitivament el call d’Inca, tot i que a l’any 1353 els jurats d’Inca ja havien demanat al governador que es construís un call i aquest assignà un lloc situat en el barri de Sant Bartomeu, concretament al carrer de Martí Metge, però el lloc no agradà als jueus a causa del mal estat de les cases, moltes en estat de ruïna, i apel·laren el senyor rei per tal que els concedís un altre lloc on establir-se. Finalment el rei Pere IV d’Aragó, com hem vist anteriorment, a l’any 1372 els concedí un nou lloc situat a l’anomenat carrer d’en Pascolet, situat al barri de Sant Francesc.

 
Portal de pedra arquitravat

L’assalt al call de 1391
El call d’Inca, semblant al cas de Ciutat, estava envoltat d’un mur i tancat per dos portals, un d’ells molt probablement al carrer de Sant Francesc, ja que consta als documents de 1372, on els jueus demanen que un dels portals sia fet al carrer de Sant Francesc[3]. Malgrat tot, que els jueus tenguessin el seu propi barri tancat de la resta de la vila no bastà per aturar els enfrontaments i assalts a les cases jueves per part dels cristians, i al 1391 s’assaltaren els calls de Palma i d’Inca. Els cristians dugueren a terme diferents avalots mitjançant els quals perpetraren nombrosos actes de pillatge i destrucció, assassinaren un gran nombre de jueus (pel que fa a Inca, els documents parlen d’una exterminació quasi total) i calaren foc a cases i botigues del call, deixant arrasat el barri sencer.

Tornant a Can Monroig…
Com a conclusió final i havent situat el casal de Can Monroig dins el que fou el call inquer, una darrera observació ens du fins a l’arc ogival que ens ubica a l’entrada de la casa. En aquest arc, a la part superior, encara s’hi poden veure les restes de mascara i una fotografia del mateix arc, feta tot just abans de la seva neteja, ens mostra com quan fou descobert les restes de mascara es repartien per tot ell. 

A la segona crugia de la casa, tot d’una després del portal que hi dóna accés, a mà esquerra hi ha un altre portal arquitravat que mostra la llinda de fusta totalment cremada. Aquestes restes cremades han de ser per força fruit d’un incendi important sofert per la casa i el fet que es trobin en unes restes arquitectòniques d’època gòtica ens fa pensar que poguessin estar relacionades directament amb l’assalt del call el 1391, ja que apareix documentat a la Història de Mallorca de Pere Xamena que durant els avalots es cremaren cases i botigues[4]. Cal destacar també el primer volum de la Història de Mallorca editada per l’editorial Moll, que afirma que les “classes baixes” de la ciutat s’uniren amb els pagesos assaltant el Call, cremant les cases i assassinant uns 300 jueus […] El mateix atemptat havia sofert el Call d’Inca[5].

Text: Guillem Alexandre Reus i Planells, “L’art gòtic a Inca. Arquitectura civil”, a: XIV Jornades d’Estudis Locals, Ajuntament d’Inca, Inca, 2013, p. 167-170.

 [1] Miquel S. Font i Poquet: La fe vençuda. Jueus, conversos i xuetes a Mallorca, Palma, 2004, 17.